“Aquest estiu he descobert una nova faceta de la meva vida”

Molts a Brafa coneixeu l’Erik. No passa desapercebut. Juntament amb en Paco, el seu pare, porta un dels equips de l’escola i es mou pel nostre campus amb la seva cadira de rodes elèctrica, repartint estima i alegria.

Aquest estiu, l’Erik ha descobert una nova faceta de la seva vida: la seva habilitat per ser monitor de nens al programa d’Iniciació Esportiva.

Erik, el teu repte d’aquest estiu era ser monitor de l’Stage… de futbol. Com has acabat a Iniciació Esportiva?

Ha estat una sorpresa. En Rubén García, coordinador del programa, em va animar a passar pel pavelló mentre es feia l’activitat. Un dia m’hi vaig apropar i… vaig quedar-m’hi tota l’hora!

Els nens petits es van sorprendre molt de veure de prop una persona en cadira de rodes, però el que més els va cridar l’atenció van ser les fèrules que porto a les cames (riu). Els vaig dir que eren com unes botes de futbol. I, passada aquella primera impressió, vaig començar a proposar-los activitats i jocs, que és el que es preveu al programa: que juguin, descobreixin coses noves i superin reptes.

Passada la “sorpresa” inicial, com ha anat l’experiència?

Una passada. No sabia que podia connectar amb nens tan petits i, alhora, que ells empatitzarien amb mi. El primer dia, una nena es va posar molt trista perquè ella podia córrer i jo no. Li vaig treure importància, és clar, però t’arriba al cor. Tot i així, vaig aconseguir que s’oblidés d’això i s’ho passés bé, que és del que es tracta.

Quan arribo al pavelló, s’acosten a saludar-me, flipen amb la cadira (riu) i molts intenten abraçar-me! Després comencen les activitats del programa. Jo em vaig movent (amb compte, jaja!), els dono indicacions, els animo…

Així que ara tens dues activitats: el futbol i Iniciació Esportiva.

Sí. I aquesta experiència m’anirà molt bé perquè al setembre començo un PFI d’esport, i ja hauré avançat en la part pràctica com a monitor.

Què et tocarà el curs vinent a Brafa?

Equip de futbol! I estic escrivint un llibre —no és broma!— amb totes les meves sessions teòriques. A més, els divendres vinc amb el meu pare al programa 5-50-5 i així faig esport. En Bienve i en Marcos em fan pencar molt, jajajaja.

Què dius a aquells que se sorprenen en veure un entrenador com tu?

Res especial. N’hi ha prou que descobreixin que hi ha persones com jo a qui ens agrada el futbol i que també intentem gaudir d’aquest esport. El futbol és per a tothom. Tinc amics que juguen a futbol adaptat, que gairebé no té visibilitat.

La meva manera de gaudir el futbol és ajudant els petits a millorar, analitzant cada jugada, corregint i animant-los a desenvolupar-se com a futbolistes i com a persones.

Sé que no és gaire comú veure un entrenador en cadira de rodes, però crec que és important que vegin que tots podem superar dificultats —amb ajuda, si cal—, i que tots som valuosos i podem aportar molt als altres.