La Verònica i l’Isaac són pares del Biel, aleví de futbol, i del Pol, d’Iniciació Esportiva, dos cracks perquè sempre somriuen i transmeten alegria quan un se’ls troba per Brafa. En aquesta entrevista-telegrama ens expliquen la seva experiència a l’escola.
Isaac, sabem vas ser esportista d’alt rendiment… Quins són els principals aprenentatges que has tret de l’esport?
Moltissims, però principalment la cultura de l’esforç, el companyerisme i el treballar en equip per un objectiu comú.
Què espereu que aporti Brafa a la formació del Biel i del Pol?
Que entenguin que l’esforç és la clau de tot, sense esforç no hi ha millora ni recompensa.
Aprendre que dins d’un grup de persones cadascuna és com és i hem de conviure amb elles, acceptant-se uns als altres.
A comprendre que tot en aquesta vida funciona dintre d’un marc normatiu (escrit o no) i de respecte, no tot val.
I el més important, que aprenguin passant-s’ho bé.
Us heu deixat “enredar” més d’un cop per Brafa: l’Isaac a la ràdio explicant la campanya #noseashooligan, la Verónica lliurant les medalles… Què us atreu més de l’escola?
Doncs justament això últim, que és una escola i no una “fàbrica” d’esportistes on el focus està posat en el rendiment per sobre de tot. Guanyar és important, però no ho és tot.
Brafa utilitza l’esport com a eina de cohesió i aprenentatge de valors, es preocupa d’això últim.
A més és un lloc on la gent que hi treballa és propera i les famílies entenen que el principal objectiu no és el resultat numèric del partit, sinó el resultat de l’aprenentatge del que ha passat durant el partit.