Un horitzó d’esperança i optimisme

En un dia assolellat i temperat de novembre, a Brafa es va celebrar un aniversari important per a la nostra història: els cinquanta anys de la visita de San Josepmaria. Malgrat bon temps, estrany a hores d’ara de l’any, la celebració es va dur a terme a l’ombra, en l’escenari –gairebé intacte– de l’esdeveniment original: el pavelló.

En total, unes tres-centes persones es van reunir el dissabte per a recordar aquestes “converses en família” de San Josepmaria amb persones d’allò més variat, amb la celebració de la Santa Missa i el visionat d’un vídeo. Com a colofó, aperitiu.

Un record inesborrable

Dels assistents a les tertúlies de 1972 va participar una àmplia representació. Lògicament, dels milers de persones que van estar amb San Josepmaria moltes han traspassat. Però molts que llavors rondaven la vintena o la trentena i que ara sumen setanta o vuitanta anys sí que van ser presents.

Jaume Dalmau, en aquell moment director de l’escola, recorda el que va suposar la visita de San Josepmaria per a Brafa: “Va ser molt emocionant veure com s’omplia el camp de futbol de cotxes dels quals venien a veure a San Josepmaria. Vaig veure com s’omplien per primera vegada les noves instal·lacions de gent”, comenta.

“Al 1972 ens acabàvem de traslladar des de La Bordeta a Nou Barris, era com començar de nou i teníem una certa sensació de solitud: no hi havia ni un arbre, allí estaven els camps i les pistes de terra… La presència de San Josepmariai de tota la gent que va acudir aquests dies va portar calor al nou Brafa.”

Cinquanta anys després, amb una escola plena d’activitat, assenyala que li emociona veure com Brafa “continua, malgrat tots els canvis, oferint als seus participants una formació en valors humans i cristians. En això, el més important, no ha canviat”.

María Luisa Barroso portava pocs mesos casada i esperava al seu primer fill al novembre de 1972. “Em trobava –recorda– en els primers moments de la meva vocació de supernumerària de l’Opus Dei i escoltar a Sant Josepmaria va suposar un important impuls en la meva vida cristiana. Per això, tornar a Brafa cinquanta anys després em porta a donar moltes gràcies a Déu per l’oportunitat d’haver estat amb ell, pels seus ensenyaments i, també, per comprovar que a Brafa es continua fent una gran labor avui dia”.

Un horitzó d’esperança i optimisme

La santa Missa va començar a les onze acompanyada per l’òrgan i les veus de la coral de Canigó. El celebrant, mossèn Joan Fernández, que va assistir a les tertúlies en el si matern, va assenyalar en la seva homilia que aquest aniversari “és una bona oportunitat per a demanar a Déu que els ensenyaments de Sant Josepmaria continuïn sent per a nosaltres un horitzó d’esperança i d’optimisme”.

I, com no podia ser d’una altra forma, va relacionar la lluita personal amb l’activitat esportiva: “Ens ve bé recordar que aquí, en aquest pavelló, Sant Josepmaria va convidar a afrontar el progrés en la vida interior i en la tasca d’evangelitzar amb el mateix esperit esportiu que els atletes posen en els seus entrenaments, que mai es donen per vençuts”.

“Ensenyaments”, els que el sant va transmetre a Brafa, que es troben recollides en textos i vídeos que es poden trobar en la xarxa. I és que molts de les trobades que Sant Josepmaria va mantenir a diferents països es van filmar, malgrat la seva resistència, per instància d’Álvaro del Portillo, que va saber veure la importància de conservar les filmacions dels ensenyaments del futur sant.

L’herència de Sant Josepmaria a Brafa

La Lola Carvajal porta catorze anys treballant a Brafa i és conscient de la importància del fundador de l’Opus Dei en la història de l’escola. “Em va agradar molt la cerimònia –explica– i veure l’alegria de tantes persones, especialment les més grans, que es van retrobar a Brafa per a aquesta celebració. Se’ls veia molt contents, conversant en grups després de la missa, sentint molt seva la celebració”.

La feina de la Lola, el Paco o el Jose és fonamental perquè els participants es trobin bé a Brafa, ja que mantenen les instal·lacions en perfecte estat. I encara que la majoria dels alumnes de l’escola no els coneguin, saben de la importància del seu treball en la labor que duu a terme la institució, una idea que encaixa amb els ensenyaments de Sant Josepmaria sobre el treball ben fet o la cura de les coses petites.

A l’escola encara hi és el gran cartell que recorda en aniversari. En breu es retirarà, però Sant Josepmaria i el seu missatge romandran a Brafa.