“El 24% dels nostres pacients joves són addictes a les apostes esportives”

La doctora Jiménez, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge, és un referent a Espanya en l’àmbit de les addiccions i en la unitat que dirigeix s’han rehabilitat centenars de persones. La seva recerca i treball amb les víctimes de les apostes esportives ofereix un punt de vista molt valuós per a conèixer per què són un problema.

La trobada amb la doctora Susanna Jiménez es produeix al peu de la torre principal de l’Hospital de Bellvitge, on ens rep. És una de les majors expertes en addiccions i es nota la seva experiència davant la cambra. Apostes esportives? “Tenim un 23-24% de pacients joves que tenen com a problema principal l’addicció a les apostes esportives”.

“El nostre principal ‘joc problema’ (així ho denomina), entre el 23% i el 24% dels pacients joves tenen en el seu principal problema aquí”, assenyala.

Segons els seus estudis, un 12,4% s’inicien en aquesta activitat sent menors, encara que reconeix que altres treballs eleven aquest percentatge fins al 35%.

“Tots els jocs d’aposta tenen un potencial de risc –assenyala la doctora–. En el cas de les apostes esportives se suma que molts joves i adolescents pensen que és una activitat saludable relacionada amb l’esport”. Ho veuen així perquè solen ser joves “molt aficionats i amb coneixement de l’esport, aspecte que els impedeix veure que es tracta d’una activitat de risc”.

Un dels problemes de l’acceptació d’aquesta activitat és que molts joves que no es plantegen gastar diners en una escurabutxaques sí que apostin en esports. Tal com explica Susana Jiménez, és molt freqüent que l’activitat s’iniciï en grup, en una sala de jocs. Després, “el joc patològic ja és en solitari, però aquesta activitat amb amics pot ser una porta d’entrada”.

Hi ha alguns criteris que permeten determinar si s’ha travessat el llindar de l’addicció: la importància d’aquesta activitat en la vida de la persona, la tolerància (cada vegada es necessita més per a aconseguir el nivell d’excitació desitjada), l’aparició de la síndrome d’abstinència, que modifiqui l’estat d’ànim de la persona, que generi conflicte intern (vol parar però no pot) o extern…

La tragèdia per a les persones que cauen en l’addicció pot semblar paradoxal. Tal com assenyala Susana Jiménez, “el joc només és divertit en les primeres fases de la malaltia”. El que arriba després és l’ansietat per alleujar els estats emocionals negatius i recuperar els diners perduts.

L’experta assenyala que les persones que sofreixen aquesta addicció busquen “guanyar un gran premi que tapi els seus deutes”. Però encara que succeís –cosa molt poc probable–, “amb el pas del temps tornarien a apostar”.

L’impacte  en la vida de les persones és enorme. En primer lloc en les emocions i en la presa de decisions: “Solament veuen el que va succeir ahir, no adverteixen que és impossible afrontar-ho tot”, encara que –i perquè– han demanat microcrèdits amb interessos molt alts per a tractar de sortir del forat.

Òbviament, assenyala la doctora, la repercussió en la seva activitat diària és visible: des d’una baixada en el rendiment acadèmic fins a l’absentisme laboral i moltes vegades l’acomiadament.

I més enllà. Susana Jiménez explica que han detectat que “el 25% de l’addictes al joc han dut a terme activitats delictives no violentes per a tractar d’aconseguir diners”.

El perfil de l’addicte a les apostes esportives un diferent del d’altres addiccions. “La taxa de persones amb estudis universitaris és sensiblement superior, són grans apassionats de l’esport i la seva personalitat sol presentar nivells més elevats de persistència”.

Curiosament, aquesta persistència els porta a tolerar millor el fracàs en les pèrdues en les apostes i per a tractar de recuperar voluntariosament i sense èxit aquests diners. Però és aquest mateix tret de caràcter el que els permet superar l’addicció.

A la seva porta diuen persones que ja han reconegut, moltes vegades amb l’ajuda de la seva família l’existència d’un greu problema en la seva vida i compten amb la voluntat de solucionar-lo. Són dues condicions imprescindibles perquè el tractament prosperi.

“El 70% dels pacients aconsegueix superar l’addicció”, afirma l’experta. Depenent del cas, necessiten quatre o sis mesos intensius i un any i mig de seguiment. La seva unitat està investigant i innovant, una de les línies és la introducció de videojocs terapèutics, especialment dissenyats per a actuar sobre les fonts del problema i que acompanyen a les teràpies tradicionals.

Sobre la Fundació Brafa

La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.

Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.

Més informació:

www.brafa.org | www.bchampion.org

Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15