“En les apostes esportives es perd tot”

Hibai López-González considera que el principal problema de les apostes esportives és la “normalització” amb la qual la societat les ha assumit i els perills que aquest fet implica. I insisteix que sempre es perd.

En una aula de la Universitat de Barcelona, el professor i investigador Hibai López-González comparteix alguns aspectes de la seva recerca sobre les apostes esportives que ens deixen gelats: “Mouen 7.000 milions d’euros anuals”, comença amb la contundència d’aquesta dada

“Els seus beneficis ronden els 370 milions d’euros, perquè és un negoci en el qual han de moure molts diners per a obtenir marge”, continua.  “Donar molts diners en recompenses, per exemple”.

Les apostes en línia acceleren l’addicció

Més enllà de les xifres, Hibai López-González posa en relleu que el risc de les addiccions esportives és més que real, perquè “en la franja dels 14 als 18 anys, el 7% podrien tenir algun problema”, acostar-se perillosament a aquest precipici dels problemes amb el joc.

“Amb les apostes en línia, la franja d’edat mitjana dels jugadors ha descendit i se situa en l’actualitat entre els 28 i 30 anys”. D’aquí es dedueix que hi hagi més adolescents i menors implicats, atrets per la possibilitat d’apostar en directe, modalitat que la tecnologia permet. “Actualment, el 60% de les apostes esportives es realitzen en directe”, un percentatge que s’ha incrementat vertiginosament en pocs anys.

“Avui dia, amb el joc en línia, els temps entre la primera aposta i convertir-se en un addicte s’han escurçat”, indica López-González. Per a valorar la magnitud del problema, aquest investigador es troba a més amb la varietat de sistemes sanitaris de les autonomies per a atendre els que han caigut en l’addicció. “En algunes ni tan sols existeix atenció per a aquesta mena d’addiccions i en el millor dels casos són associacions privades les que els atenen”.

No obstant això, sí que es coneix aproximadament quanta gent juga: dos milions i mig de persones, especialment homes.

El quiosquet dels quals sempre guanyen (i no és l’apostador)

A Espanya existeix un acord informal per a crear un ecosistema entre totes les parts que es beneficien: les cases d’apostes, els mitjans, els equips, etc. No succeeix així en països com els Estats Units, que va regular les apostes esportives en 2018. “En l’NFL, per exemple, es va arribar a un acord perquè es pagui una quantitat fixa en concepte d’apostes”

En la nostra trobada, Hibai López-González repeteix que el principal problema és la “normalització”. S’ha acceptat com a normal aquest fenomen, s’ha integrat en la nostra societat.

El paper dels mitjans ha estat fonamental perquè es produeixi aquesta normalització. “En un periòdic digital, per exemple, si una persona clica en un dels anuncis d’apostes, obre la pàgina de la casa anunciant, aposta i perd, el periòdic rep una comissió”. En altres paraules, “per als mitjans és una font d’ingressos molt important”, explica.

Un màrqueting invasiu

I és que l’estratègia de màrqueting de les cases compta amb un pressupost de 370 milions d’euros que destinen a anuncis, bons de benvinguda, patrocinis esportius i afiliats (mitjans de comunicació), que fomenta la falsa percepció que no existeix risc.

Fins i tot es publicita des dels mitjans esportius casos excepcionals per a animar a apostar: “Imagineu que una persona ha apostat 0’5 euros, ha fet una combinació ‘impossible’ que ha sortit, gana 50.000 euros…” S’encarreguen de donar bombo perquè és “una narrativa molt llaminera perquè tothom té 0’5 euros i es percep com una aposta sense risc”.

Un altre de les situacions sobre les quals adverteix Hibai López-González és el perill de corrupció en categories inferiors. “A Messi –explica– no ho subornaràs amb 50 euros, però a un jugador d’una categoria inferior sí, com ja s’ha documentat”.

Sempre es perd tot

I conclou de nou amb contundència i convicció: “En les apostes esportives es perd tot. Les persones amb major poder adquisitiu, en termes absoluts, perdran més diners;  les persones de menor nivell social, la pèrdua serà proporcionalment major, perquè també gasten proporcionalment més respecte als seus ingressos. Però sempre es perd tot. Tot és tot.”

Sobre la Fundació Brafa

La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.

Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.

Més informació:

www.brafa.org | www.bchampion.org

Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15