“En les apostes esportives es perd tot”
Hibai López-González considera que el principal problema de les apostes esportives és la “normalització” amb la qual la societat les ha assumit i els perills que aquest fet implica. I insisteix que sempre es perd.
En una aula de la Universitat de Barcelona, el professor i investigador Hibai López-González comparteix alguns aspectes de la seva recerca sobre les apostes esportives que ens deixen gelats: “Mouen 7.000 milions d’euros anuals”, comença amb la contundència d’aquesta dada
“Els seus beneficis ronden els 370 milions d’euros, perquè és un negoci en el qual han de moure molts diners per a obtenir marge”, continua. “Donar molts diners en recompenses, per exemple”.
Les apostes en línia acceleren l’addicció
Més enllà de les xifres, Hibai López-González posa en relleu que el risc de les addiccions esportives és més que real, perquè “en la franja dels 14 als 18 anys, el 7% podrien tenir algun problema”, acostar-se perillosament a aquest precipici dels problemes amb el joc.
“Amb les apostes en línia, la franja d’edat mitjana dels jugadors ha descendit i se situa en l’actualitat entre els 28 i 30 anys”. D’aquí es dedueix que hi hagi més adolescents i menors implicats, atrets per la possibilitat d’apostar en directe, modalitat que la tecnologia permet. “Actualment, el 60% de les apostes esportives es realitzen en directe”, un percentatge que s’ha incrementat vertiginosament en pocs anys.
“Avui dia, amb el joc en línia, els temps entre la primera aposta i convertir-se en un addicte s’han escurçat”, indica López-González. Per a valorar la magnitud del problema, aquest investigador es troba a més amb la varietat de sistemes sanitaris de les autonomies per a atendre els que han caigut en l’addicció. “En algunes ni tan sols existeix atenció per a aquesta mena d’addiccions i en el millor dels casos són associacions privades les que els atenen”.
No obstant això, sí que es coneix aproximadament quanta gent juga: dos milions i mig de persones, especialment homes.
El quiosquet dels quals sempre guanyen (i no és l’apostador)
A Espanya existeix un