“Encara que creguis que no, a tu sí que et pot passar”

Tots podem caure en una addicció, però els adolescents i joves són més vulnerables, precisament perquè pensen que en les activitats de risc  mantenen el control. 

En Proyecto Hombre porten molts anys ajudant eficaçment a sortir del túnel de les addiccions. Cristina Delgado, Coordinadora de Prevenció d’aquesta institució a Catalunya compta amb una visió molt àmplia sobre les addiccions i comparteix els seus coneixements i experiència respecte a les apostes esportives i el seu potencial per a atrapar als joves.

Referint-se a ells, assenyala que l’aposta esportiva en línia, a diferència de la qual es realitza en locals d’apostes, “atreu a un públic més jove”. Als locals no arriben tant els joves i encara que també es produeixen conductes de risc, és davant la pantalla d’un dispositiu electrònic on s’accentua el perill: “A través d’una pantalla, des de la meva casa, ‘no necessito a ningú’, des de la intimitat ‘no m’estan  veient’ …”, explica.

Cristina Delgado considera que els adolescents són més vulnerables al màrqueting d’aquestes empreses. “Tenen la sensació que ‘controlen’, la sensació d’invulnerabilitat: el ‘a mi no em passarà‘, ‘les persones que s’enganxen o perden diners són uns altres, ‘jo ho domino tot, jo controlo aquest esport…” A això se suma l’atractiu de guanyar (“la sort del principiant”), la facilitat i la immediatesa, aspectes que guien moltes vegades l’actuació dels joves.

El fals expert

La representant de Proyecto Hombre destaca el paper que juguen els biaixos cognitius en el moment d’apostar. “Una de les coses que penses en el moment d’apostar és que ets expert i en aquest tipus de jocs”, especialment si es coneix la competició i els equips que participen.

Així, els aficionats al futbol comencen apostant en aquest esport, els del bàsquet, al bàsquet… “D’aquí el biaix de l’expert –assenyala–. Com pensen que dominen aquest esport creuen que serà molt més fàcil guanyar”.

No obstant això, aquest és el solament el principi, perquè a mesura que una persona avança en el procés, “aposta a qualsevol tipus d’esport i això ja és un símptoma d’addicció”, assegura.

L’ús i abús de les tecnologies: una de les claus

En Proyecto Hombre compten amb programes per a nois i noies d’entre 13 i 23, però estan detectant que en la franja d’edat de 13 a 17 anys acudeixen a ells per “un ús abusiu de les pantalles, de la tecnologia, en moltes ocasions per videojocs”.

Un dels perills d’abusar dels videojocs és que poden acabar facilitant el salt a les apostes. “Una de les coses que provoca el videojoc és que es toca, d’alguna manera, diners. No és uns diners reals, és uns diners virtuals, però és diners –explica Cristina Delgado–. I moltes vegades pot ser la porta d’entrada a les apostes amb diners reals”. I subratlla que “l’abús de les tecnologies i les apostes moltes vegades va unit, i és possible que també intervingui alguna substància que moltes vegades pot ser l’alcohol”.

Símptomes i efectes de l’addicció

“El seu entorn és el que es veu més afectat de manera inicial. Si són adolescents que viuen a casa amb les seves famílies, es produeixen discussions, mentides, deutes… Falten coses a casa, perquè les venen, cometen petits furts…” L’experta assenyala a més altres efectes negatius: “També es detecta de manera ràpida un el canvi del cicle del somni, generen més agressivitat quan han de matinar…”

I un altre aspecte important: afecta a les amistats, perquè “quan es realitzen apostes en línia et quedes només, perquè no necessites a ningú, ho fas des de casa, des de la intimitat”, subratlla.

La sortida del túnel

Com es pot sortir d’aquesta addicció? Cristina Delgado assenyala que en el cas de les apostes esportives és necessari inicialment treballar la part conductual. “Tot el relacionat amb els límits, posar barreres, que no tinguin accés a la tecnologia, al mòbil, per exemple, per a poder apostar”.

I, òbviament, treballar la consciència que existeix el problema. “Nosaltres treballem amb joves i adolescents i amb aquest perfil segurament no tindran cap consciència de problema. ‘El problema no el tinc jo, el té la meva mare i el meu pare, el meu professor o professora, que em no que no em deixa viure…’ –explica–.”

“Una vegada s’ha aconseguit això –i no és senzill–, es treballa la part de reducció d’estímul i, després, l’aspecte emocional, les diferents àrees de la seva vida: la seva realitat familiar, el seu entorn, les seves amistats, quines altres alternatives d’oci té, etc.” Es tracta, en definitiva, de trobar alternatives saludables, perquè l’addicció els porta a abandonar activitats com l’esport perquè estan dedicats a les apostes.

Segons Cristina Delgado, “és necessari treballar el pensament crític, el saber dir no –és una cosa que s’hauria de treballar a casa, des dels valors–, quins són els meus factors de risc i quins són els meus factors de protecció, quines són les meves capacitats i quines són les meves dificultats per a poder protegir-me, com recuperar estudis o treball, un possible canvi d’amics o recuperar amistats”.

Y enfatiza el papel de la familia: “Con los padres se debe fomentar mucho la comunicación, las normas y límites”. La labor de Proyecto Hombre con las familias y los afectados se podría resumir en una palabra: acompañar. “En nuestros programas acompañamos al adolescente en su proceso en su proceso de cambio”, concluye.

Sobre la Fundació Brafa

La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.

Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.

Més informació:

www.brafa.org | www.bchampion.org

Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15