“Papà, no vull jugar més al futbol. Sento haver-te decebut”
El 14è vídeo de la sèrie #noseashooligan de la Fundació BRAFA mostra com un nen escriu una carta anuncia la seva retirada de l’esport i demana perdó als seus pares per no haver complert les seves expectatives.
“Ja no m’ho passo bé. No m’agrada. Tinc por. Ho passo malament quan em crides en la banda”. Són les explicacions que el protagonista dona als seus pares per a justificar la seva retirada. La pressió ha pogut amb ell.
El vídeo mostra imatges del pare llegint la carta del seu fill mentre recorda el seu comportament en els partits, donant instruccions, cridant, increpant a l’àrbitre. Actituds que, desgraciadament es repeteixen cada cap de setmana en els partits de futbol de l’esport formatiu.
“Estic trist”, assenyala el nen. “Volies que fora el millor. Sento haver-te decebut”, conclou assumint la responsabilitat d’un fracàs que hauria de fer pensar a molts pares.
El 40% dels adolescents abandonen l’esport, tal com assenyalen nombrosos estudis i, en aquest cas, el realitzat per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i la Universitat de Huelva. L’abandó de l’activitat física és una veritable epidèmia que assola l’esport, perquè l’esport és un dels espais on els nens encara poden jugar, experimentar, decidir, equivocar-se, aprendre. I li ho estem robant.
Les causes d’aquest alt índex d’abandó són diverses, però tenen en comú una concepció errònia de l’esport formatiu per part dels pares.
“En l’esport de base correm massa i això és perillós. A Espanya les competicions federades de futbol comencen als cinc anys. Hi ha tècnics, clubs i institucions que viuen dels seus resultats. L’especialització primerenca, l’excés de competitivitat, la imposició que només val guanyar i la pressió que exerceixen molts pares, provoquen que molts nens sofreixin ansietat i estrès. El resultat és que molts abandonen prematurament l’esport.
En les categories de formació hi ha massa focus en la victòria, a guanyar un determinat campionat, i això genera malestar”, assenyalava en El Mundo Jesús Portillo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i psicòleg de la selecció espanyola d’hoquei herba.
“Quant majors són les expectatives dels pares, majors les probabilitats de frustració dels fills. I tot per confondre les necessitats: les dels pares amb les dels fills”, va tuitar Pep Marí, psicòleg de l’esport.
Com assenyala Marí, molts pares confonen les seves necessitats amb les dels seus fills. Què necessita el meu fill de l’esport? Què li pot aportar en el seu procés de creixement i formació? Són algunes preguntes que convindria fer-se per a evitar que els nens arribin a “cremar-se” en l’esport.
L’esport de base mou molts diners: venda d’articles esportius, llicències federatives, acadèmies de futbol per a menors, campus de tecnificació, tornejos, agents a la recerca de talents… I els grans damnificats són els nens.
Per què no sabem estar en la banda d’un camp gaudint del joc independentment del resultat? Per què valorem tant el guanyar i l’èxit? Per què no aprenem de les fatals conseqüències que aquesta actitud té per als nens?
Sobre la Fundació Brafa
La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.
Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.
Més informació:
www.brafa.org | www.bchampion.org
Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15