“Els interessos econòmics xoquen amb la lògica pròpia de l’esport”

Ètica, dret, esport, apostes… José Luis Pérez Triviño, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra, se cenyeix a un guió marcat per les seves conviccions: cal preservar els valors de l’esport d’interferències com les apostes esportives.

En el moment en què es va obrir l’aixeta del joc a Espanya, les cases d’apostes van entrar com un remolí i van transformar un panorama en el qual existia la travessa, les loteries i poc més. “La llei del jocs que es va promulgar en 2011 va obrir la possibilitat perquè moltes cases d’apostes poguessin participar d’aquesta activitat econòmica i han fet una grandíssima inversió i han tingut un creixement enorme”, assenyala el professor  de dret de la Universitat Pompeu Fabra José Luis Pérez Triviño.

Els estudis demostren que amb la nova llei i les seves successives reformes, els hàbits dels espanyols han canviat radicalment respecte al joc i, en concret, amb les apostes esportives. El professor de la UPF, l’activitat de la qual se centra en qüestions d’ètica i dret esportiu, considera que s’està produint “una hipertròfia de l’esport”.

Preservar els valors

En concret, assenyala que “en lloc de desenvolupar-se els aspectes positius de l’esport, hi ha uns altres –que sempre han estat aquí però que en els últims temps i, sobretot a causa dels factors externs de caràcter econòmic–, que creixen més que els positius, amb la major prevalença dels interessos comercials o econòmics sobre els pròpiament esportius”.

“L’esport té les seves pròpies regles internes –explica el professor de la UPF– i la intervenció d’una motivació externa de caràcter econòmic vaig poder modificar la motivació intrínsecament esportiva que ha de regir aquesta activitat”.

Pérez Triviño assenyala una situació coneguda, per desgràcia, pels quals es dediquen a l’esport basi: “Moltíssims pares animen als seus fills a practicar esports no pels beneficis físics o ètics o pròpiament esportius que puguin sorgir d’aquesta pràctica, sinó perquè esperen obtenir rendiments econòmics si aconsegueixen convertir-se en figures de caràcter mundial”.

En la seva opinió, “estem contaminant l’esfera pròpiament esportiva” amb la interferència dels aspectes econòmics, fins al punt que l’esportista està més motivat pels temes econòmics que pels esportius. Aquesta dinàmica “pot distorsionar –en un grau encara major– el que podem entendre com la lògica pròpia de l’esport”.

Les apostes esportives són un problema

Des del moment en què les apostes esportives van irrompre a Espanya, “cada vegada ha hagut una major participació per part de menors d’edat, en les diferents formes d’aposta i de manera molt particular en les quals tenen a veure amb l’esport”, explica.

En opinió del professor, tenim un problema important amb les apostes esportives i “tant l’estat com altres organitzacions de caràcter privat han posat l’alarma per a establir mecanismes de reacció davant aquesta aquesta situació”.

Les apostes sobre menors es van prohibir amb la modificació de la llei realitzada en 2019. Les apostes sobre menors “podrien distorsionar de manera molt greu els valors propis de l’esport i molt en particular de l’esport practicat per menors, on ha de regir especialment una motivació intrínseca per jugar, per divertir-se i per millorar l’activitat física”, explica.

També considera importants les recents reformes que prohibiran o limitaran la publicitat, els patrocinis, etc. Així, s’atenuarà  “l’afectació sobretot en el públic juvenil i infantil, perquè deixarà ja de complir aquest efecte motivador que tants problemes ha generat.”

No obstant això, Pérez Triviño considera que no és suficient i que hi ha marge de millora. El Ministeri de Consum i la Secretaria General d’Ordenació del Joc ja estan treballant per a “establir un major control sobre la indústria de l’esport i també sobre els propis jugadors, de forma que es dificulti l’accés d’aquells que tinguin algun tipus de patologia o de joc compulsiu i quin tants problemes personals familiars i sanitaris estan provocant”.

Més control

A diferència d’altres països, a Espanya no existeixen organismes dedicats específicament a combatre el frau en l’esport. En la seva opinió, “les organitzacions esportives i l’administració pública haurien de tenir un paper més combatiu. En altres països “s’han creat observatoris per a la prevenció de xacres com la corrupció en l’esport, dels tripijocs, el dopatge, els assetjaments i els abusos que s’estan produint i que estan sortint en els mitjans de comunicació contínuament…

Per contra, considera que a Espanya falta consciència que l’esport té moltíssims efectes positius, però també és una esfera on es poden produir determinades activitats que són perilloses tant per als esportistes com per a la resta de la societat atès que l’esport un mirall d’una societat es mira”. I conclou: “hem de ser més vigilants i més actius per a protegir tots els aspectes beneficiosos que sorgeixen de l’esport”.

Com a membre del Consejo Asesor del Juego Responsable, apunta una última opinió: “Crec que hauríem de canviar el nom d’aquesta comissió, perquè el problema no és el joc, és l’aposta i continuar anomenant-la “joc” pot produir una valoració negativa de l’activitat esportiva o de qualsevol altra mena d’activitat lúdica vinculada al joc, quan en realitat el nostre focus d’atenció són les apostes i els efectes perniciosos que tenen sobre la salut individual i la salut pública.”

Sobre la Fundació Brafa

La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.

Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.

Més informació:

www.brafa.org | www.bchampion.org

Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15