“L’addicció transforma el nostre cervell”

Molt vinculada a l’esport, la psicòloga Lara Jiménez ofereix una visió de les addiccions des d’una altra perspectiva: de quin mode afecten el nostre sistema nerviós. I explica que la solució per als quals han caigut en l’addicció provoca desfer els canvis que s’han realitzat amb suport mèdic.

“Un comportament de risc que es manté malgrat les seves conseqüències negatives i que ho fa d’una  forma compulsiva”, així defineix addicció la psicòloga esportiva i sanitària Lara Jiménez.

La doctora Jiménez no té dubtes. Les apostes esportives provoquen addicció? “Clar”, respon immediatament. I s’explica: l’acte d’apostar “activa el circuit de recompensa”. En altres termes, explica que “apostar, guanyar un premi, produeix una situació molt plaent” que produeix una reacció i un canvi en el mode de funcionar del cervell.

“Cada vegada que tenim una recompensa –en aquest cas, l’aposta–, s’activa el circuit del plaer, i es produeix un alliberament de dopamina”, substància que provoca una sensació de benestar… passatger i que pot ‘atrapar’ als qui no saben dir ‘fins aquí’.

A mesura que activem aquest mecanisme, anem modificant determinades estructures nervioses de manera que, quan no ho fem, “es produeix un descens dels nivells de dopamina, que es tradueix en un estat d’ànim disfòric: baixades, irritabilitat, malestar, sensació que falta alguna cosa…” És l’anomenada síndrome d’abstinència, que porta a l’addicte a consumir de nou o, en aquest cas, a apostar de nou per a generar la dopamina i sentir de nou aquest plaer.

La “superstició dels coloms” de *Skinner i les apostes

Els coloms de Skinner serveixen a la doctora Jiménez per a il·lustrar el comportament del procés d’addicció a les apostes. “Col·locava als coloms en una caixa i per a obtenir menjar havien de prémer un botó”. Els coloms van aprendre i menjaven. En el següent experiment el psicòleg va canviar les regles: pitjar el botó no significava obtenir menjar: el premi –la taxa de reforç– va passar a ser aleatori.

El cridaner del resultat de l’experiment va ser que els coloms, al no tenir el control per a rebre aliment com fins llavors, van desenvolupar conductes supersticioses, com si els anessin a ajudar al fet que el sistema els premiés: unes donaven voltes sobre si mateixes, unes altres colpejaven el seu cap contra la cantonada…

Salvant totes les distàncies, Lara Jiménez estableix un paral·lelisme: “El menjar és l’estímul plaent. En el cas de les apostes, és el premi obtingut”. I continua: “En les apostes, la taxa de reforç és aleatòria i a mesura que es desenvolupa l’addicció, també es desenvolupen comportaments supersticiosos: apagar les llums de la sala per a veure el partit, perquè això m’ajudarà a guanyar, veure el futbol en dos televisors, etc.”

Els efectes demostren que no és un joc

Una vegada atrapada per l’addicció, la persona sofreix greus efectes que afecten el seu dia a dia. “L’addicció modifica unes certes estructures cerebrals –assenyala Lara Jiménez–, especialment les relacionades amb l’escorça prefrontal”. I què significa això a efectes pràctics? La doctora Jiménez indica que aquesta àrea es relaciona amb les denominades funcions executives i, en concret, amb tres aspectes principals: la memòria de treball, tot el que és presa de decisions i tot el que associat al control d’impulsos.

En definitiva, l’addicció afecta de ple a la persona i el seu comportament: major impulsivitat, agressivitat, inestabilitat emocional, irritabilitat, menor capacitat d’atenció i concentració…

Les conseqüències pràctiques poden ser devastadores, entre altres raons perquè a vegades perden la capacitat de raonar amb normalitat. En l’àmbit familiar, acadèmic o laboral. Viuen pensant “en aquesta il·lusió de control, pensa que té molt més domini del que realment té sobre la conducta que està realitzant”, apunta la doctora Jiménez.

Tal com explica, “arriba un moment en el qual dediquen els seus principals recursos a l’addicció fins a l’extrem que es produeixen fins i tot impagaments de factures, deixen d’atendre les responsabilitats primàries i ja, en casos extrems, fins i tot delictes, robatoris, estafes…”

Descobrir què hi ha en el fons

El perfil d’addicte és “un home de classe mitjana cada vegada més jove”, sosté l’experta. Coincideix amb altres psicòlegs  que la possibilitat d’apostar en línia ha acostat el joc i, per tant, la possibilitat de l’addicció, als  més joves, per la facilitat d’accés a la tecnologia.

La doctora Jiménez assenyala que la teràpia psicològica és totalment necessari per a sortir de l’addicció, amb suport d’un professional de la psiquiatria si és necessari. I incideix en un aspecte: “És important en aquests casos entendre el perquè ha començat, per què el plaer que produeix la conducta addictiva calma l’estrès emocional que està produint alguna altra situació”.

Sobre la Fundació Brafa

La Fundació Brafa és una escola esportiva situada en el districte de Nou Barris de Barcelona. El nostre objectiu és ajudar a les famílies en l’educació dels seus fills. Creiem en el gran potencial pedagògic de l’esport per a formar en valors com la humilitat, el respecte, la capacitat de superació, el treball en equip, l’esforç… Volem formar a bons esportistes i bones persones.

Com a part de la seva missió, Brafa tracta d’influir en la societat per a preservar els veritables valors de l’esport i un dels mitjans són les campanyes com #noseashooligan o el programa de formació BChampion, disponible de manera gratuïta per a tothom.

Més informació:

www.brafa.org | www.bchampion.org

Departament de Comunicació: Jesús Mª Vila | jmvila@brafa.org | (+34) 659 56 50 15