“L’addicció transforma el nostre cervell”

Molt vinculada a l’esport, la psicòloga Lara Jiménez ofereix una visió de les addiccions des d’una altra perspectiva: de quin mode afecten el nostre sistema nerviós. I explica que la solució per als quals han caigut en l’addicció provoca desfer els canvis que s’han realitzat amb suport mèdic.

“Un comportament de risc que es manté malgrat les seves conseqüències negatives i que ho fa d’una  forma compulsiva”, així defineix addicció la psicòloga esportiva i sanitària Lara Jiménez.

La doctora Jiménez no té dubtes. Les apostes esportives provoquen addicció? “Clar”, respon immediatament. I s’explica: l’acte d’apostar “activa el circuit de recompensa”. En altres termes, explica que “apostar, guanyar un premi, produeix una situació molt plaent” que produeix una reacció i un canvi en el mode de funcionar del cervell.

“Cada vegada que tenim una recompensa –en aquest cas, l’aposta–, s’activa el circuit del plaer, i es produeix un alliberament de dopamina”, substància que provoca una sensació de benestar… passatger i que pot ‘atrapar’ als qui no saben dir ‘fins aquí’.

A mesura que activem aquest mecanisme, anem modificant determinades estructures nervioses de manera que, quan no ho fem, “es produeix un descens dels nivells de dopamina, que es tradueix en un estat d’ànim disfòric: baixades, irritabilitat, malestar, sensació que falta alguna cosa…” És l’anomenada síndrome d’abstinència, que porta a l’addicte a consumir de nou o, en aquest cas, a apostar de nou per a generar la dopamina i sentir de nou aquest plaer.

La “superstició dels coloms” de *Skinner i les apostes

Els coloms de Skinner serveixen a la doctora Jiménez per a il·lustrar el comportament del procés d’addicció a les apostes. “Col·locava als coloms en una caixa i per a obtenir menjar havien de prémer un botó”.